Sessió 22
És un fet complex d'explicar amb paraules, per tant, aquesta instal·lació no té títol, ja que les circumstàncies són extremes i, ens quedem sense paraules per expressar aquesta desolació.
Reparant en l'objecte entès com un element que transita entre memòria i percepció m'interessa construir objectes en base a la pràctica de senzilles accions, tècniques i gestos com són acumular, descontextualitzar, repetir, etc. Actualment treballo la presència plàstica de materials que entenc com a “inconsistents”: el paper, la cera o el paper d'alumini. Donant-los forma i volum, busco el moment en què separant-se de la superfície, comencen a cobrar sentit d'una cosa concreta.
Em diverteix pensar en formes i construir-les amb una lògica de dibuix en expansió.
Explorant determinades imatges que funcionen com un signe, una imatge mnemònica -entre la memòria i allò iconogràfic– busco generar tensió en allò que ens resulta familiar i de vegades rebem com una cosa estranya o insòlita.
Els meus interessos han anat creixent de la construcció de petits objectes a com aquests generen situacions diferents. He seguit de manera intuïtiva un procés que m'ha portat de la joieria, passant pel disseny, fins a la meva pràctica actual purament escultòrica.
Graduada en disseny especialitzada en producte per la Universitat Elisava (2017) vaig estudiar també a la HFG-Universitat Art i Disseny de Karlsruhe, Alemanya (2016) –edifici compartit amb el centre cultural ZKM; tècnica superior en joieria EADT Tarragona.
EL COS
Us mostrem un primer treball de reconeixement, aprenentatge i dibuix del cos, per a després plantejar la construcció d’un artefacte que faci d’intermediari entre el nostre cos -qualsevol part- i el nostre entorn a partir d’una funcionalitat, inventada o no i no exempta d’aspectes lúdics, on el mateix projectista en seria l’usuari.