Diumenge 30 de novembre de 2025 · 18.00 h.

#Música #Clàssica #Contemporània

A tots ens uneix un fil invisible. Una força extraordinària que connecta les nostres inquietuds i les desplega de tantes maneres com persones som al món. I com es produeix aquest fenomen? La inspiració d’aquest concert és la connexió entre humans a través dels cicles, i com aquests processos, fins i tot inacabats, poden donar vida a noves creacions.

L’any 1816, Franz Schubert va començar a compondre el seu trio D.471, i es va aturar després d’escriure uns compassos del segon moviment. No era la primera vegada que deixava incompleta una obra. No era el moment per continuar. Joan Magrané s’inspira ara en aquesta suspensió i escriu el seu Andante sostenuto per obrir un cicle en consonància amb el que Schubert va deixar incomplet. Un altre compositor impregnat del lirisme i la forma del compositor vienès és Alfred Schinttke, que amb el seu estil inconfusible, converteix el seu Trio de corda en una mostra de convivència entre llum schubertiana i ombra schnittkiana. Curiosament, també consta de dos moviments, aquests sí, conclosos. Per culminar la triangulació —tant geogràfica com d’esperit— que envolta Schubert, William Byrd aporta la seva missa a tres veus. Composta gairebé en clandestinitat l’any 1592, exposa la vocalitat més pura amb què connecten, fins a més de quatre segles després, Schubert, Schnittke i Magrané.

Repertori

William Byrd (1540-1623): Missa a tres veus (1593)
Franz Schubert: Trio de corda en Si b, D. 471 (1816)
Joan Magrané: Andante sostenuto – encàrrec de L’Auditori de Barcelona (2025)
Alfred Schnittke: Trio de corda (1985)

Intèrprets

The rest project:
Maria Florea, violí
Lara Fernández, viola
Daniel Claret, cello

Durada: 60′