El primer que veu el visitant en arribar a Alcover és la imponent façana de l’església Nova. A la seva dreta, el Convent de les Arts. I al costat, el calvari. Tot embolcallat pels primers contraforts de les muntanyes de Prades en direcció a Mont-ral.
Això és ara. Per què a inicis del segle XXI l’skyline alcoverenc quedava inconclús degut a que el convent estava mig derruït i les parets amenaçaven de caure i d’esborrar els últims vestigis d’un espai que fou un important focus de cultura al Camp de Tarragona.
Els fonaments daten del segle XVI, quan un antic colomar es convertí en ermita i, finalment, el 1582, en convent. Els monjos que l’habitaren durant tres segles, a part de cercar un lloc pel retir i l’oració, van fer del convent un espai de formació i ensenyament. Fins l’any 1835 en que els monjos van ser desallotjats, l’edifici va comptar amb una important biblioteca que, amb la desamortització, va passar a mans de la Biblioteca Pública Provincial de Tarragona.
Durant bona part del segle XIX l’edifici va esdevenir hospital de pobres i escola privada i l’any 1920 es va convertir en quarter de la Guàrdia Civil. Fins que el 1973 en va desaparèixer tota activitat i restà en l’oblit.
El primer que veu el visitant en arribar a Alcover és la imponent façana de l’església Nova. A la seva dreta, el Convent de les Arts. I al costat, el calvari. Tot embolcallat pels primers contraforts de les muntanyes de Prades en direcció a Mont-ral.
Això és ara. Per què a inicis del segle XXI l’skyline alcoverenc quedava inconclús degut a que el convent estava mig derruït i les parets amenaçaven de caure i d’esborrar els últims vestigis d’un espai que fou un important focus de cultura al Camp de Tarragona.
Els fonaments daten del segle XVI, quan un antic colomar es convertí en ermita i, finalment, el 1582, en convent. Els monjos que l’habitaren durant tres segles, a part de cercar un lloc pel retir i l’oració, van fer del convent un espai de formació i ensenyament. Fins l’any 1835 en que els monjos van ser desallotjats, l’edifici va comptar amb una important biblioteca que, amb la desamortització, va passar a mans de la Biblioteca Pública Provincial de Tarragona.
Durant bona part del segle XIX l’edifici va esdevenir hospital de pobres i escola privada i l’any 1920 es va convertir en quarter de la Guàrdia Civil. Fins que el 1973 en va desaparèixer tota activitat i restà en l’oblit.
El convent de Santa Anna és un monument protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional a Alcover
Durant un llarg temps s’ha estat restaurant per convertir-lo en un equipament obert perquè creadors, artistes, professionals I estudiants de diferents disciplines, puguin dipositar un espai per a treballar, intercanviar I aprendre, en règim d’estades temporals.
El seu mal estat de conservació i de degradació extrema va fer que l’any 2008 l’Ajuntament d’Alcover redactés un Pla Director per rehabilitar el conjunt conventual.
A més del Pla Director, també es va dur a terme un Pla Funcional perquè aquest Bé Cultural d’Interès Nacional, anomenat Convent de les Arts, esdevingués un centre cultural de creació artística en totes les seves vessants
Des del juny de 2014, data de la inauguració, manté una programació estable d’espectacles de diferents disciplines artístiques amb la participació de creadors del nostre entorn i d’altres països.
A l’actualitat s’han acabat les obres d’una part de la tercera fase, amb l’objectiu de transformar l’antic convent en un equipament d’inspiració i treball per a artistes que necessiten un espai adequat per a la creació i producció i a més que disposin d’un indret on allotjar-se temporalment en un context favorable per a la pràctica artística.
El seu mal estat de conservació i de degradació extrema va fer que l’any 2008 l’Ajuntament d’Alcover redactés un Pla Director per rehabilitar el conjunt conventual.
A més del Pla Director, també es va dur a terme un Pla Funcional perquè aquest Bé Cultural d’Interès Nacional, anomenat Convent de les Arts, esdevingués un centre cultural de creació artística en totes les seves vessants
Des del juny de 2014, data de la inauguració, manté una programació estable d’espectacles de diferents disciplines artístiques amb la participació de creadors del nostre entorn i d’altres països.
A l’actualitat s’han acabat les obres d’una part de la tercera fase, amb l’objectiu de transformar l’antic convent en un equipament d’inspiració i treball per a artistes que necessiten un espai adequat per a la creació i producció i a més que disposin d’un indret on allotjar-se temporalment en un context favorable per a la pràctica artística.