Dimarts, 23 de juliol · 20.00 h · Claustre del Convent de les Arts

#Teatre #Poesia #km0

Un projecte escènic de Marina Alegre Silva i Marc Chornet Artells

El fet íntim és profundament polític i el fet local és terriblement universal. Si això és cert, i ho és, el Coral Romput seria capaç d’esdevenir un clàssic, i com a clàssic, tindria la capacitat de transcendir la seva pròpia època, la seva pròpia circumstància. Seria capaç de sobreviure als signes dels temps, seria capaç de comunicar en moments i llocs aparentment distants a la València dels anys 50s. El Coral Romput ha “sobreviscut” en la memòria dels Països Catalans gràcies als llibres (com d’importants són els Llibres que ens fan Lliures), i a la resistència oral, en multitud de recitals i concerts on els versos d’Estellés i del Coral s’han proclamat com a signe d’identitat i resistència memorialística.

En l’any del centenari del seu naixement, 2024, portem-lo més enllà, elevem-lo a la categoria de clàssic, contrastem-lo amb la contemporaneïtat, de la mateixa manera que fem amb Shakespeare o amb Lorca. Fuster digué “Feia segles que, al País Valencià, no es feia sentir, en poesia, una veu tan intensa i tan potent”. Si és així, si Estellés és el millor poeta valencià des d’Ausiàs March, fer reviure els seus versos en l’actualitat hauria de ser no només viable sinó necessari, perquè a través d’ells tindríem unes lents des d’on comprendre millor el present i imaginar un futur possible.

Fitxa artística

Autor: Vicent Andrés Estellés

Direcció escènica: Marc Chornet Artells

Interpretació: Marina Alegre Silva

Banda Sonora: Gerard Marsal Norte

Disseny i construcció capgros: Miguel Ángel Camacho

Disseny espai escènic: Xènia Cubí

Construcció: Jan Clota

Foto cartell: David Ruano

Entrada – Gratuït

NOTA DEL DIRECTOR

La present proposta pren forma de monòleg dramàtic. En un escenari buit, només habitat per un escriptori, Marina, un possible Alter Ego d’Estellés reviu l’instant del poeta en el seu impuls d’escriure. Sense agafar mai bolígraf ni paper, Marina emprèn aquesta roadmovie per la pàtria evocada, la que només existeix a través de l’escriptura del poeta. L’únic vehicle pels camins i carreteres imaginades és l’escriptori.

La pàtria imaginada, l’única possible, es construeix escènicament de la mateixa manera com Estellés ho fa literàriament, a través de metàfores escèniques que brollen “màgicament” d’aquest escriptori. A vegades prenen forma d’objecte, d’imatge, de so o de música. Altres vegades és la veu pronunciada nua o el cos físic compromès allò que esdevé poesia.

En el fons, però, estem parlant de donar espai a la paraula del poeta. I això només es pot fer a través d’un exercici interpretatiu de gran virtuositat a l’abast de molt pocs intèrprets. Marina Alegre és una de les actrius valencianes amb més projecció de la seva generació i aquest treball ho demostra posant-se a l’humil servei dels versos del poeta.

Marc Chornet Artells