Quan siguis gran i jo sigui velleta, és una exploració artística sobre el cuidar.

Quines cançons ens han arribat? Cantarem les mateixes als qui vindran? “Quan siguis gran i jo sigui velleta” és un dels versos d’una de les cançons de bressol que ens podrien haver cantat. Així, ens preguntem com es transmet la música de generació en generació, i com canvia la manera de mostrar afecte amb el pas del temps.

Aquesta és una proposta que investiga el significat del cuidar a través de les arts visuals, el so i la memòria col·lectiva. S’hi busquen noves sonoritats a partir d’instruments ceràmics de caire experimental que serveixen de base per recuperar i cantar cançons tradicionals i de bressol.

La ceràmica és un material fràgil, que ens parla de la tradició i la cura. El bressol ens parla de les cançons i la família. L’aigua ens parla de la vida. Quins nous sons ens acompanyaran en aquest viatge?

Espectacle amb l’impuls del Programa de suport a la creació i producció de l’Obrador d’arrel 2026 de Fira Mediterrània de Manresa.