Sessió 02
CARTOGRAFIA IMAGINÀRIA
INSTAL·LACIÓ. Pintura mural sobre tela
Esquerdes que trenquen glaceres, divideixen terres, estripen paisatges. Alguns caminarem entre asfalt, altres enmig de les muntanyes, per la vall. Ens trobarem enmig d'un bosc frondós on un pi, partit per un llamp, manté l'energia per seguir brotant. Ens aturarem davant d'un mur que per impossible que sembli de travessar, comencem a derruir. Trepitjarem el fang i la pols pel canal d'un riu que amb la falta de pluja, ni gota d'aigua, mentre que en un altre les inundacions s'enduguin els troncs, les cases, les vides. Les estructures i fonaments es mouen i ens sacsegen, ens belluguen i ens alerten.
A través de les sensacions, els sentiments i les experiències l'artista imagina en aquesta obra nous paisatges i mapes que visualment volen descriure les esquerdes que actualment es viuen en la nostra relació amb la natura i en el nostre teixit social
SÒNIA TONEU, El Montmell, Tarragona 1988
Artista plàstica
Sortint de l’Escola Massana vaig poder gaudir d’una sèrie de residències artístiques que van ajudar a desenvolupar el meu imaginari visual personal, viatjant al Regne Unit, Portugal, Islàndia i Finlàndia. El paisatge va començar a tenir molta importància en les obres i l’ènfasi va recaure en captar i reproduir les sensacions dels elements que el componen: sons, llums, moviments, estructures artificials i energies naturals.
FASCINUM
ALGORITME DE CERCA.
Obra guanyadora de la II Edició del Premis ARCOmadrid/BEEP d'Art Electrònic (2007)
Aquest treball, del 2001, mostra en temps real les fotos més vistes i buscades, en un rànking de l'1 al 10, a Yahoo. Amb un selector dins d'Internet, es poden observar les imatges més buscades a Estats Units, Regne Unit, Itàlia, França, Espanya, Alemanya i Índia, amb actualitzacions cada dos minuts, aproximadament. Això permet fer connexions entre la “comptabilitat i la globalització”, explica l'artista: “Les imatges venen explícitament de les notícies, que primer són enregistrades pels grans mitjans de comunicació i digerides per la web posteriorment (…). Aquest joc entre els mitjans i Internet és fonamental”.
CHRISTOPHE BRUNO, Baiona 1964
Artista visual
Christophe Bruno viu en Paris i treballa exclusivament amb l'ordinador com a suport i medi artístic. Els seus treballs s'han exposat internacionalment en llocs com: The Palais Of Tokyo (París), MOCA Taipei, New Museum of Contemporary Art (New York), Transmediale (Berlín) y ICC (Tokyo).
SEGUINT ELS CONTRABRONTUS
ACCIÓ, VÍDEO INSTAL·LACIÓ I ESCULTURA
Els Contabrontus són uns éssers monstruosos, peluts i d’ulls vermells que viuen a les muntanyes de la Serra de Miramar. Dediquen la vida a endur-se nens i nenes que despistats, ronden pel carrer sols quan ja s’ha fet fosc.
Fa uns anys, hi havia dos nens que des de la finestra del menjador de casa seva miraven lluny enllà direcció les muntanyes, esperant veure algun d’aquests éssers. La seva existència els l’havia fet saber el seu pare i des d’aleshores els feia por anar sols de nit pel carrer.
Seguint els Contabrontus és una aventura. Un recorregut d’aproximadament 12 km, realitzat en la més densa foscor, des del cim de Miramar fins al barri de Clols, Valls. Potser amb l’esperança de trobar per fi un d’aquests monstres, o potser amb l’atreviment propi d’aquell qui s’enfronta a una por.
ALBERT GIRONÈS, Valls 1995
Artista multidisciplinar
Ser d’un lloc vol dir caminar pels camins i sentir-se’n part: de la sorra, de les faroles, de les finestres i de l’aire que s’hi respira. Tenir-hi records, associar-hi emocions: pertànyer a. I ja te’n pots anar a estudiar a Japó que si ets de, hi hauràs d’anar tornant; i segurament el que facis a aquest lloc d’on ets, serà el més pròxim a tu i potser allò més important que tens a fer i a dir.
GUAITAR, MIRAR ,EMMIRALLAR.
PINTURA GRAN FORMAT .
Són tres treballs on l’espai i el seu format estan directament connectats en el procés d'aprenentatge.
El treball que presenten busca la reafirmació amb la seva lluita per entendre l’estranyament del món, a través d’experiències quotidianes.
PAULA MARTIN, MORGANA ÀVILA, ARANTXA NOVA.
Alumnes del Cicle d'Arts al Mur (Pintura) de l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.
Morgana viu en un bosc de mirades intrèpides des de finestres, passadissos, carrers, fotos familiars. Els ulls s’han convertit en càmeres de vigilància.
Paula s'interroga sobre la dicotomia entre el món enganyós i distorsionat de les xarxes, i la realitat,
menys amable, però més palpable.
Arantxa viu envoltada d’un paisatge urbà transformat en bosc on els arbres parlen i es posicionen
davant d’una societat perillosa i plena de canvis inesperats.