Sessió 03
AIXOPLUC
INSTAL·LACIÓ/ARQUITECTURA EFÍMERA. Canya de bambú
Arcs catenaris i cúpules amb formes orgàniques que sorgeixen actualment de "piratejar" tècniques mil·lenàries (cases de canya dels Mudhif, poble que habita a les terres regades pel riu Tigris a l'actual Iraq).
Nosaltres hem substiuit la canya pel bambú per ser un material més fort durador i pel fet de tenir accés a la seva collita en una planta biològica depuradora d'aigües residuals.
Inserint el recolliment de l'aixopluc al recolliment del claustre, i els arcs catenaris i assimètrics en l'estructura d'arcs de mig punt modulada volem crear una sensació ressonant i efímera de confort i protecció, alhora que explorem el gran potencial per crear llocs d'encontre i diàleg.
En un context de canvi climàtic global, ens calen nous conceptes i materials adequats als temps actuals. Noves formes i nous espais. Proposem per a la construcció local, una versió contemporània o una variació cultural, d'allò que ja hem estat capaços de crear en altres moments o indrets.
XAVIER BOLTÀ MASGRAU, Ripollet 1959
Fill de pare escultor, sempre he estat interessat pel treball fet amb les mans.
Educador ambiental, dinamitzador d'activitats de lleure per adults e infants, permacultor i amant de la natura en tota la seva amplitud.
Actualment visc a Nulles en una masia auto-construïda (Aula de Natura Les Esplanes) emprant tots els coneixements i habilitats adquirits al llarg dels anys., i des de la que vull donar a conèixer que un altre forma de viure és possible.
GERALD "JIDE" JACQUEMET, Grénoble 1972
Apasionado de los procesos creativos aplicados al modo de vida sostenible, desde 2004 cuando empezó a trabajar en bioconstrucción en California, Gerald está convencido que solo a través del despertar de la consciencia y del DECOnD(E)icionamento cultural, seremos capaces de adaptarnos urgentemente a los retos de la crisis global. - Graduado en diseñio gráfico, San Diego City College 2002 y certificado de permacultura Montsant 2009. Es profesor, diseñador y asesor de permacultura, actualmente vive con su familia cerca de la naturaleza en el massís de Bonastre.
DEESSES AL CONVENT
INSTAL·LACIÓ AMB PECES CERÀMIQUES
El convent era un espai on les persones que hi entraven eren adoctrinades totes per igual. Tot i així, cadascuna d’elles mantenia el seu caràcter particular.
El fil conductor d’aquesta exposició és la uniformització. He partit de la ubicació del Convent de Santa Anna, un edifici on originàriament estaven emplaçats monjos amb la intencionalitat de ser “adoctrinats, educats, ensinistrats...”. Malgrat aquest procés, les persones que hi habitaven no deixaven de tenir la seva personalitat i singularitat ben diferenciades.
Les ‘DEESSES AL CONVENT’ té precisament aquesta lectura, ja que totes les peces exposades estan definides per un mateix perfil, unes mateixes mides, un mateix format, representen volums simètrics i, fins i tot, la seva execució és molt mecànica. Malgrat el fet que una mirada ràpida ens pot portar a pensar en la repetició i en la uniformització del conjunt, si ens hi acostem i mirem d’una manera més propera, ens podem adonar que cada peça presenta uns trets característics diferenciats, fets amb elements extrets de la natura i que, molt probablement, podrem fins i tot trobar a l’exterior del convent.
Totes aquestes premisses m’han portat a endinsar-me al concepte "d’uniformització”. En el qual tots estem immersos de manera conscient o inconscient pel nostre entorn de la família, amics mitjans de comunicació o la moda.
En el curs de la presentació, desprès de veure les Deesses, us convido a fer la vostra; la silueta de la Deessa, pinzells i barbotina.
Totes iguals totes diferents.
I com deia el poeta Gabriel Ferrater, és a ser lliure,que em vull hàbil.
GEMMA MOLERO, Don Benito 1959
Ceramista
Vaig finalitzar els estudis de ceràmica l'any 1984, i des de llavors no he parat de pastar fang, he tingut la sort de poder dedicar-me a aquest ofici que m'apassiona tant a nivell professional, estic a l'Escola D'art i Disseny de la Diputació de Tarragona com a nivell personal, doncs de tant en tant tinc el plaer de poder fer una exposició.
PROHIBIT EL PAS
Instal·lació / videocreació
PROHIBIT EL PAS és una mirada, una reflexió sobre el territori. La transformació que fem d'aquest, en quins paisatges s'acaba convertint i què hi passa quan aquest procés de metamorfosi es queda congelat de manera indefinida o permanent. Davant d'aquest nou escenari no previst s'obre un camp molt ampli de possibilitats... Aquí comença el joc.
Reflexionar a partir d’allò prohibit. La no accessibilitat a la presa de desicions, la prohibició durant el procés de transformació, l’impediment que representa aquest tall al territori, la pèrdua de contacte amb l’entorn més proper...
Som conscients dels processos als que sotmetem el territori i com aquests acaben condicionant i definint els paisatges que ens envolten?
PROHIBIT EL PAS vol obrir una finestra a aquests processos que acaben anant més enllà d’uns simples canvis al territori. Acaben definint un entorn i sentenciant possibles futurs.
MEDIR CUCURULL, Valls 1980
Artista multidisciplinar.
Fotògraf, activista cultural i arquitecte de formació. He realitzat diverses exposicions fotogràfiques i instal·lacions que reflexionen sobre el territori, darrerament centrades en la transformació que suposa la interacció humana en aquests. Retratista d'aquestes alteracions i dels paisatges resultants. Observador incansable de tot allò que hi passa mentre són terra de ningú.