Sessió 04
SERGI MARGALEF , Tarragona 1975
DESNUAR
Instal·lació fotogràfica
Desnuar cerca representar la configuració de les identitats personals, múltiples i contradictòries en si mateixes. Aquesta sèrie fotogràfica és un camí que parteix de l’abstracció, que representa aquella primera impressió que només et regala unes lleugeres intuïcions. Més endavant, les diferents textures fotogràfiques, cinematogràfiques i pictòriques conformen quelcom més figuratiu, sense deixar de transformar-se. El rostre es composa i es descomposa amb colors i llum permetent que s’entrevegi allò més emocional, una part de l’ànima. Així l’element eteri de les projeccions omple l’espai il·luminant allò que abans era obscur.
La meva concepció de la vida és fonamentalment visual. L’acte de mirar ho és tot. Mirar per deleitar-se, per entendre, per canviar, per transformar. Mirar és addictiu, essent la mirada el punt d’entrada a l’interior. Jugo amb el poder transformador de la fotografia que em permet captar i explicitar la part més oculta de la persona, partint d’una actitud o d’un simple gest. Es tracta d’una immersió en les nostres zones més fosques amb la intenció de trencar la frontera entre l'interior i l'exterior, amb una voluntat transformadora i alliberadora.
Pascale Lapeyre, Perpinyà
Artista plàstica
Artista-pintora, dissenyadora gràfica, il·lustradora, llicenciada per l'Ecole Emile Cohl de Lió. Després de diversos anys de pintura tradicional, actualment practico l'art digital. Dibuixos executats a mà, escanejats i posats en color i matèria a l'ordinador, o en dibuix directe a la tauleta digital. El meu treball com a dissenyadora gràfica i pintora s'uneixen i s'alimenten l'un a l'altre en aquesta experiència.
Aquesta peça és el resultat en format instal·lació per al Convent de les Arts d’Alcover, d’una proposta del taller de Pintura de l’EADT. La idea de base és desenvolupar el que pot ser o ha de ser una bandera, des del punt de vist més íntim o familiar al més exterioritzat o socialitzat. El treball totalment col·lectiu i processual ha acabat esdevenint un joc de construccions a partir de les deconstruccions/desestructuracions, així els alumnes han executat una mena de banderes o domassos donant segones vides a elements tèxtils que anteriorment tenien altres funcions. En el procés s’han aplicat -a partir de la recombinatòria- damunt dels teixits, aquells elements que són més habituals o freqüents a les banderes del món; així doncs tenim banderes de nova configuració a partir de: quadrats, línies, cercles, llunes, etc... “no banderes” o noves banderes de llocs no existents o que encara han de venir.