Sessió 05

X-TREM, projecció de MARTA ARJONA I MEI CASABONA. 05:24

Una peça que pretén dissenyar connexions a partir de l'abstracció del moviment on el cos, l'espai i la imatge dibuixen i defineixen per tal de despertar en l'espectador quelcom personal i únic.

SOUVENIRS - THE BIG TRIP, projecció de CHEATER'S COLLECTIVE. 05:21

Gravacions en vídeo, de 360 graus, que actuen com a espai hipnòtic en observar l'encreuament de persones, cels i horitzons; fent referència a una successió periòdica segons un ordre predeterminat.

OBTURADOR, imatges de PERE ESTADELLA i so de POL ESTADELLA. 02:34

Paisatges de llum que ens transporten a dimensions on el temps s'atura i les freqüències acústiques entren en joc,

LA FELICITAT DE (VIURE A) LA CIUTAT DE DALT

Instal·lació / vídeo 11:36

Fruit de moltes converses, els vídeoartistes Núria Megías i Alfredo Castellanos varen confeccionar, ara fa uns anys, aquesta peça polivisual, seguint la idea original de Carles Amill.
Talment com un retaule barroc de les nostres esglésies, s’hi documenten diferents aspectes del pas de l'home en aquest món. La seva relació fluïda com una dansa amb el simbolisme de la fe, l’adoració als temples del consumisme, l’impotència davant la migració humana, la pobresa i la cobdícia pel vedell d’or, la volguda comprensió racional de la vida i l’amor humà en el mirall borrós del amor diví; un guirigall de veus que simbolitza la poca orientació dels que manen. Tot plegat culmina en la peça frontal, excel.lent animació d’un dibuix original del Carles pel seu fill, fet poc abans de morir.
Presentem una versió reduïda, restaurada ex-professo per un dels col.laboradors originals, Dani Fornaguera.

CARLES AMILL, Barcelona 1953 - Reus 2004

Artista plàstic

Artista de gran sensibilitat i compromís per l’art en majúscules. Va deixar un gran llegat d‘obres originals sobre tot en l’àmbit pictòric, testimonis de la seva recerca inesgotable, per representar un món intern que no es deslliurava de conflictes, però tampoc del bon sentit de l’estètica i una dosi de bon humor. Durant els anys 80 i 90 va formar part del moviment artistic, en gran part conceptual tan de terres catalanes com americanes. La seva obra s’ha exposat i es troba en ambdós continents. Sempre confiava entusiasme en el que feia, aquest video ideat l’any 1999, es una bona mostra del seu caracter innovador i donada la vigencia del seu contingut, també visionari.

www.carlesamill.com

TRAVESSA

Performance

Travessa és una peça participativa que comparteix l’artista amb l’espectador. Una performance de moviment interpretada per Gemma Peramiquel i acompanyada pel guitarrista Pol Jubany. Travessa s’inspira en els moviments migratoris que hi ha hagut durant la història i que encara, avui en dia, segueixen el seu curs, ja siguin de forma voluntària o forçada.
Amb Travessa posem sobre la taula la necessitat de moure’s, de traslladar-se i com aquest moviment és essencial per a la supervivència. Travessa és l’adaptació del treball Espai Neutre, aquesta vegada presentat en format d’una artista davant del públic. Espai Neutre comença el 2014 a Cité International des Arts a Paris, el 2015 la peça fou presentada a les jornades GRECS-GRACU de l’Observatori d’Antropologia i Conflicte Urbà de Barcelona i arriba a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats el 2016, on es transforma en l’espectacle Travessa.

GEMMA PERAMIQUEL , Súria 1988

Coreògrafa i Performer

Grau superior en dansa contemporània i especialització en coreografia, graduada a The Danish National School of Performing Arts. El 2012 realitza les pràctiques de coreografia a Nova York, presentant el projecte Nowrightprecise a Bill Young Space. El 2014 se li concedeix una residència a Cité International des Arts a Paris. El 2016 fou seleccionada per els projectes Balla'm un Llibre i Remou-te organizat per l'Associació de Professionals de la dansa de Catalunya i l'SGAE.

www.peramiquel.cat/gemma

CADIRA-INSTRUMENT

Performance

Improvisació-exploració in situ de les diferents possibilitats sonores de la cadira-instrument, enregistrant petits fragments en temps real, per eventualment transformar-los amb l'ajuda de processadors d'efectes, i posar-los en concordància amb seqüències de sons prèviament programades. Quasi la totalitat dels sons preprogramats han estat enregistrats durant la fabricació de la cadira-instrument en un magatzem agrícola.

ALBERT FERRÉ, Alcover 1981

Músic

Grau Superior de Saxo al Liceu de Barcelona. Estudis d’harmonia moderna al Taller de Músics de Barcelona. Als conservatoris de Montreuil i al conservatori Nadia Boulanger a París obté el Diploma d’Estat en l’especialitat de Jazz.
De forma autodidàctica s’interessa per la flauta travessera, el clarinet, la guitarra i la música electrònica.

EN EL TRANSCURS DEL TEMPS

Instal·lació

Dues instal·lacions connectades entre sí, al voltant de l'atmosfera que crea la llum natural a l'espai arquitectònic del Convent de les Arts.

La idea sorgeix després de la visita a l'espai que se'ns van oferir com a lloc expositiu. La bellesa contundent de les parets maltractades pel transcurs del temps, els senyals desdibuixats dels seus antics habitants, i la llum natural que es cola a través de les petites obertures de les finestres tapiades, ens va despertar l'interès de fer una intervenció no intrusiva. Quasi ens sabia greu mostrar quelcom en un espai que presenta en si mateix una gran càrrega sensitiva.

La narració visual que proposem està oberta a diferents interpretacions que refermin la vàlua de l'espai en les condicions actuals. Però el nostre interès se situa en el diàleg entre l'exterior i l'interior que conforma l'arquitectura del Convent.

El registre de la llum solar del matí en constant moviment, que dibuixa els elements construïts de l'exterior i del pati interior; té la intenció de convidar a l'espectador a fixar la mirada no en la representació projectada en una de les parets de les cel·les, sinó en l'original que es mostra de manera natural en el recorregut per accedir a l'espai expositiu.

Els vidres penjats actuen com a mediadors entre l'interior i l'exterior de l'espai, i aquesta vegada no es tracta d'enaltir el poder de Déu a través de la llum, sinó conduir a l'espectador cap a les vistes del paisatge exterior que mostren les obertures de les finestres tapiades, alhora que el so que fan en xocar entre ells, al·ludeix a les condicions inhòspites en les quals es troba el lloc encara en construcció.

Es tracta d'una instal·lació que pretén crear una situació contemplativa a l'espai que ocupa, però per damunt de tot a la totalitat de l'entorn que l'envolta.

LABORATORI DEL PAISATGE (MONOGRÀFIC D'ART I CULTURA VISUAL), + 1r CURS DE GRÀFICA AUDIVIOSUAL: (INFOGRAFIA 3D) DE L'ESCOLA D'ART I DISSENY DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA A REUS.

www.dipta.cat/eadr/

DON’T SIT

INSTAL·LACIÓ. Projectes, maquetes i prototips de cadires

Els alumnes de 1r cicle de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV havien d'imaginar que mentre desenvolupaven el projecte d'un centre cívic el client s’animava (o l’animaven ells) a encarregar-los el disseny de la cadira per moblar la sala polivalent i el taller. Al tractar-se de dos espais que de vegades convindria buidar, el fàcil emmagatzematge de les cadires era un requisit important pel disseny; també la resposta a la multiplicitat d’usos possibles: tant escoltar una conferència comtreballar o llegir davant d’una taula.Han projectat la cadira mitjançant dibuixos, maquetes a escala 1:5 i prototipus. Tot i que era encàrrec imaginari, els resultats s’han materialitzat a escala real, a diferència de la majoria d’exercicis a desenvolupar per un estudiant d’arquitectura; han construït unes cadires que, per sort o per desgràcia, no s’usaran de moment a cap centre cívic, però sí que s’instal·laran durant uns dies al pati del Convent de les Arts d’Alcover.

ALUMNES DE 1r CICLE DE L’ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA DE LA URV

Assignatures: Introducció a Projectes I, Dibuix arquitectònic I (1r curs) i Projectes i Urbanisme I (2n curs)

Quadrimestre tardor curs 2017-18

www.etsa.urv.cat/