Sessio 08

G-raons

Instal·lació, arquitectura efímera
"Para subir una escalera se comienza por levantar esa parte del cuerpo situada a la derecha abajo, envuelta casi siempre en cuero o gamuza, y que salvo excepciones cabe exactamente en el escalón. Puesta en el primer peldaño dicha parte, que para abreviar llamaremos pie, se recoge la parte equivalente de la izquierda (también llamada pie, pero que no ha de confundirse con el pie antes citado), y llevándola a la altura del pie, se le hace seguir hasta colocarla en el segundo peldaño, con lo cual en éste descansará el pie, y en el primero descansará el pie. (Los primeros peldaños son siempre los más difíciles, hasta adquirir la coordinación necesaria. La coincidencia de nombre entre el pie y el pie hace difícil la explicación. Cuídese especialmente de no levantar al mismo tiempo el pie y el pie)."
Fragment del text “Instrucciones para subir una escalera” de Julio Cortázar

 

 

PERE ESTADELLA, Cambrils 1956. Artista plastic i visual, multidisciplinari, actor, performer, docent i agitador cultural.

 

La meva obra es configura en una direcció i una estructura cohesionades, que contempla els aspectes conceptuals, processuals, tecnològics, historiogràfics i culturals, referits a la creació artistica d’ordre plàstic i visual. Aixó provoca un mapa de transversalitats i en converteix en un actiu de la creativitat.

www.ditada.cat

Qui sÓc? On sÓc?

 

Acció escènica

 

Una visió opaca de la relació entre persones, on el punt de trobada no existeix, o potser sí... Qui no sap dialogar entrarà en conflicte permanent amb un mateix i amb els altres. De vegades sopar en companyia és possible!
Una reflexió sobre la contemporaneïtat a partir dels rituals clàssics. Una cerimònia propera a la nostra essència vital i col·lectiva. Un recorregut fugaç per la nostra capacitat regenerativa i creativa.
Un ritual, una forma qualsevol de cercar respostes a totes aquelles preguntes sense resposta.Acció escènica a través dels sentits i les emocions!

ZONA ZÀLATA

Zona Zàlata és un col·lectiu obert als diàlegs entre llenguatges, on les zones tancades es difuminen sense més pretensió que defensar illes de llibertat i intentant que la creativitat sigui el nexe d’unió entre persones obertes a l’intercanvi i al respecte mutu.
De vegades les illes de llibertat estan al nostre costat, les hem de defensar i les hem de protegir de la inapel·lable contundència del poder, un poder que no vol que pensem, reflexionen, dialoguem i fins i tot els hi molesta que seguim vius.
Oficiants: Josep M Antiller, Ramón Civit, Marta Grau, Enric Garriga, Alex Manríquez, Laura Pascual, Sergi Roig i Joan Pascual
Dramatúrgia i direcció: Joan Pascual

www.zonazalata.com

ANDREA

Estas capturas de pantalla fueron creadas durante la instalación con el mismo nombre, que se produjo en el Laboratorio Fakeshop de Brooklin (Nueva York, 2001). En concreto, proceden de un conjunto de 8 cámaras de vídeovigilancia que retransmitían en vivo lo que sucedía en una celda de un gigantesco andamiaje, con un hardware multiplexor hackeado.
La pieza forma parte de una serie de trabajos que exploraban la transformación del cuerpo a través de las tecnologías digitales. Las piezas presentaban simultáneamente, por un lado, una performance en vivo y, por el otro, el vídeo que de ella se generaba.

Depósito Colección LaAgencia.

FakeShop
Grupo colaborativo, fundado y liderado por el artista neoyorkino Jeff Gompertz en 1997. Una de sus características principales es la movilidad de miembros según el proyecto o la obra que se vaya a realizar. Su actividad está centrada en las performances tecnológicas, en las que cuestionan y proyectan la realidad humana ante la sociedad tecnológica, un ser cyborgizado observado, condicionado y sometido por los desarrollos derivados de la era de la computación desde una perspectiva distópica.

www.fakeshop.com

CAPUT MORTUUM

 

Instal·lació

 

El caput mortuum és el nom d'un color terrós amb matisos porpres, de la família dels òxids de ferro. Tanmateix, també es coneix amb aquest nom al marró egipci, un altre pigment, producte de la inquietant mòlta de mòmies. En aquest sentit, la instal·lació ens mostra un recorregut amb pintura, objecte i text en una instal·lació repartida entre les dues sales, on s'explora la incertesa creada al voltant de l'origen real del caput mortuum: si aquest provenia dels cadàvers del cementiris, o si la seva història té un passat alquímic. L'imaginari creat al voltant dels seus orígens, serveix d'escenari per establir les possibilitats narratives de la confusió entre els dos pigments.

FABIÀ CLARAMUNT, Reus 1995

Graduat en Belles Arts a la Universitat de Barcelona l'any 2017, començarà els estudis de Màster de Producció i Recerca Artística a la mateixa facultat el febrer del 2019.
Preocupat per l'esdevenir de la pintura contemporània en el context de Barcelona, l'interessen temes com tractin la tradició pictòrica, la transició de la pintura cap a l'objecte i el discurs metapictòric. Amb un treball processual que genera moltes capes de sentit i ofereix distints nivells de lectura de la peça mentre experimenta amb el llenguatge de l'abstracció i la introducció de nous materials enllaçats amb els processos artesanals de la mateixa pintura.