Sessió 09
NIL JOAN, Cabra del Camp 1995
Estudiant de Belles Arts a la facultat de Barcelona, escèptic en un posicionament artístic ferm. El seu interès artístic és generar reflexions amb diferents mètodes o metodologies, sobre temes contemporanis. Molts cops comparant i igualant el treball amb la producció artística, per tal de desmitificar la posició "d'artista”.
Vivim atrapats en el nostre refugi, anhelant un dia ser allò que veiem en l’altre. Busquem en el reflex d’aquest mirall allò que no ens atrevim a trobar dins nostre.
Treballo amb fibres vegetals, les meves peces abasten des de la cistelleria tradicional fins a estructures amb tècniques i concepcions contemporànies. El treball amb aquestes fibres em permet transferir a les peces la intensitat i la presència d’allò viu. És per això que cada procés creatiu interpel·la i reflecteix la meva pròpia experiència de vida.
Formació i pràctica inicial centrada en les arts visuals, especialment pintura i obra gràfica. Explorar els diferents llenguatges que envolten les identitats del cos i els seus teixits semàntics implica un procés de presència i transformació que M.Z. integra en obres interdisciplinàries, instal·lacions i performances. Actualment forma part dels col·lectius d'art d'acció Corpologia, Ocells al Cap, Els Polissons (acció sonora) i Les Mireies (acció performativa social), treballa en projectes d'educació artística i en la seva obra que conjuga forma, poesia i acció en directe.
CRISTINA FERRÉ, Reus 1966
Graduada en procediments escultòrics per l’EADT i en Restauració de Vitralls per l’ET MasCarandell de Reus. El meu treball indaga en els racons de la memòria, la intimitat, el quotidià i l’estrany, des d’una mirada conscientment femenina. Són instal·lacions pictòriques, de col·lage i dibuix que veuen del pop i el mínimal, cerco utilitzar una aparença pacífica, sense estridències, que en realitat té tota la intenció de ser punyent i revulsiva. M’interessa el contrast del bescantat món femení de la llar amb la consciència intel·lectual i política.
Elogi al Brutalisme
ESCULTURA
“Do it for thepiece of sky we are stealing with our building. You do it for the air that will be displaced, and most of all, you do it for the f***ing concrete. Becauseit is delicate as blood.”
Ivan Locke
Quatre exemples d’escultures ARTquitectòniques, depurades, que segueixen la línia del meu treball escultòric, tòtem d’inspiració asteca que vaig descobrir a Mèxic. Obres geomètriques on les obertures com claus, les mitges llunes o les formes ovalades, tenen un significat simbòlic potent d’identitat d’un poble, que corre en l’aire que flueix per elles.
L’obra busca exposar l’estructura, destacar els seus materials "tal com són", provocar l’esperit, actitud que respon a la voluptuositat de l’austeritat. És art brut, vital i bàsic.
El ciment és símbol de segles de progrés, dòcil i fort com un elefant, monumental com la pedra i humil com el maó, sang de nostra història. El seu gris no expressa res ni suscita sentiment, cap associació d’idees, en realitat no és ni visible, ni invisible. Cap altre color és capaç de representar el res ...
MARIE-FRANCE VEYRAT, Lyon 1951
ARTISTA PLÀSTICA I VISUAL, MULTIDISCIPLINÀRIA
Interessada en els nous llenguatges de la creació artística, ha realitzat incursions en l'escultura, la instal·lació, el land art, la pintura o l'art textil. Professora d'art textil a l'escola "Tríptic "de Reus.
Presidenta del jurat i fundadora del Premis ARCO-BEEP d'Art Electrònic i Noves Tecnologies des de l'any 2006, està involucrada en projectes vinculats amb l'art digital.
