Sessió 10

Viatge a Ítaca

Instal·lació cerámica

Aquesta instal·lació marca un punt d'inflexió en el recorregut de l'artista, un viatge cap al desconegut, on el futur és una incògnita i res és el que sembla. El viatge és en un sentit una motivació per a un retorn i un futur millor. Uns arriben altres queden atrapats en teranyines i molts s'hi deixen la vida.Una reflexió a partir dels versos de Kavafis, el gran poeta d'Alexandria, que explica com hauria de ser el viatge de la nostra vida. Una autèntica oda a la vida i a nosaltres mateixos que caldria repassar.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca / has de pregar que el camí sigui llarg, / ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops, / l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis: / són coses que en el teu camí no trobaràs, / no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una / emoció escollida / et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops, / el feroç Posidó, mai no serà que els topis / si no els portes amb tu dins la teva ànima,/ si no és la teva ànima que els dreça davant teu. / Has de pregar que el camí sigui llarg. / Que siguin moltes les matinades d’estiu / que, amb quina delectança, amb quina joia! / entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
(...)
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca. / Has d’arribar-hi, és el teu destí. / Però no forcis gens la travessia./ És preferible que duri molts anys / i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa, / ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,/ sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca. / Ítaca t’ha donat el bell viatge. / Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo./ Res més no té que et pugui ja donar. / I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat. / Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència, / ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.”
Konstantinos Kavafis, traduït per Carles Riba

Cristina Salvans Moreso, Cambrils 1965.

Artista que prové del món de la il·lustració i que acaba derivant en la representació ceràmica. Recentment va exposar a la BACC (BiennaleD'arte ceràmica contemporània) a Roma, el 2015 guanyà l'accèssit de la Biennal d'art Contemporani Gastronómic de Cambrils i el 2016 el premi del públic al concurs internacional de ceràmica d'Alcora, ha participat en diferents exposicions tant individuals com col·lectives.

www.instagram.com/tinapoupe/

La natura no és sentimental

Instal·lació

"Penso que tinc dret a ser jo mateix mentre visqui, com si fos un so. Però aquest fet de ser jo mateix no tracto d'imposar-lo als altres."

John Cage

El bon art (el que fuig de l'espectacle), no imposa els seus descobriments als altres, i sovint es presenta com un misteri a resoldre per l'espectador. Aquesta interacció entre l'obra i el cercador d'emocions no hauria de ser mai malmesa per les explicacions d'un text, tret que aquest formés part de l'obra mateixa.

La instal·lació que presentem és una invitació a la contemplació d'una composició simbòlica d'elements naturals i altres manufacturats, que està oberta a totes les interpretacions individuals possibles (al marge d'aquest text).

Mostrem un espai de joc i observació individualitzada de cadascun dels tòtems, que contenen algunes deixalles de la relació de la humanitat amb el seu entorn, inclòs el del Convent. Alhora que, ens meravellem davant la versatilitat de l'aigua, que utilitzem com a element principal de les dues instal·lacions: d'una manera, sòlida, pesada i estancada, i d'una altra, líquida, cíclica i intangible.

Les bobines de cartó utilitzades durant molt de temps com a contenidors de cereals, fan referència a l'explotació de tota mena de materials naturals per a profit i subsistència de la humanitat. Les deixalles que suren es presenten i es representen a si mateixes. Estan presents als mars i oceans, a les ribes dels rius, a les platges i als boscos. Són els residus de l'ús i l'abús dels recursos naturals.

Escollim una imatge que revisa el concepte de paisatge induït pel desig, com una fórmula benestant que compleix els requisits d'una natura estable, paradisíaca, acollidora o emocionant. Molt lluny de la certesa que els esdeveniments naturals es manifesten sense sentiments, i que el paisatge només existeix quan el contemplem. Succeeix el mateix amb la imposició dels nostres residus, que transgredeixen totes les fronteres dels desitjos idíl·lics.

Laboratori del paisatge i 1r d'Infografia 3D.

Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus (EADR).

Xelo Abellán_Adelaida Amigó_Júlia Bernabeu_Carlos Carriello_Gerard Cubero_Cristina Ferré_Fina Grau_Fèlix Juvé_Júlia Llamas_Maite Ordériz_Gabriel Casas_Andrea Ferré_Marc Mañé_Albert Martín_Gloria Morente_Alex Roch_Xavier Sánchez_Viviana Sande_Alejandro Toro_Aleix Nadal.
Coordinació: Lídia Porcar

EL CONVENT DE LES ARTS AL CONVENT DE LES ARTS D’ALCOVER

MAQUETES A ESCALA 1:1 D’HABITACLES-ESTUDI

A cada alumne/a de 1r curs de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URVse li ha assignat una obertura del pati del Convent i ha projectat un habitacle-estudi al tram corresponent del porxo. Havia de triar quin tipus de creador era el destinatari de la seva intervenció. Calia de formalitzar primer la proposta en una maqueta a escala 1:25 i després en un muntatge in situ a escala 1:1.

ALUMNES DE 1r CICLE DE L’ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA DE LA URV

Assignatures: Introducció a Projectes I/II, Dibuix arquitectònic I/II (1r curs)
Quadrimestre tardor (preparació) i primavera (muntatge) curs 2017-18
Professors: Josep M. Toldrà, Raquel Casals, Gemma Ferré, Jaume Farreny

QUADRANT

videodansa + performance

Aquest projecte s'emmarca en la celebració del centenari del primer taller modern d'alabastre a Sarral i està protagonitzat per un grup d'alumnes de DansAra, Espai Municipal de Dansa de Sarral. La peça ha rebut premis i mencions a 33 festivals internacionals. Ara, els alumnes del centre presenten una nova coreografia, que d'alguna manera pren el relleu de Quadrant. En aquesta nova peça en procés de creació, el paper de la dona i de la societat hi segueix estant molt present però així com en la videodansa el joc de dualitat entre home i dona i la manipulació d'aquests és l'eix central, ara el fil conductor és el desenvolupament de la dona com a tal.

Ballen: Carla Barragan, Xènia Boada, Aina Broch, Inaas Jalhal, Aroha Martínez, Noa Martínez, Carla Mateu, rut Mateu, Lídia Oliver, Laia Segura.

MARTA ARJONA, Valls 1992
Graduada en Comunicació Audiovisual i Periodisme per la Universitat Rovira i Virgili. Després de rebre classes de dansa des dels 2 anys, el gener de 2015 crea DansPXL, productora audiovisual i fotogràfica especialitzada en dansa i arts escèniques un dels objectius principals de la qual és la producció de peces de videodansa, aquestes han estat guardonades arreu del món.

MEI CASABONA, Valls 1980
Mei Casabona és graduada en Dansa Contemporània i llicenciada en Pedagogia de la Dansa per l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha treballat amb diferents coreògrafs i companyies tals com Bebeto Cidra, formant part de la coreografia "Gossos de Ciutat" i obtenint el 1r premi al 17o Certamen Coreográfico de Madrid el 2003. L'any 2010 crea DansAra, Espai Municipal de Dansa de Sarral, centre de dansa que actualment dirigeix.

www.facebook.com/dansarasarral