Sessió 12
L’anticlaustre
Instal·lació
Un gran negre ocupa el claustre.
La instal·lació busca, amb el mínim possible, transformar l’espai fins a la seva antítesi. Aquesta conversió és, per una espècie d’indagació inversa, definidora; una aproximació negativa al concepte mateix de claustre: a partir de la negació es pretén assolir l’afirmació. Així doncs, on abans hi havia un buit de llum ara hi ha una fosca presència física. El que anteriorment era un espai mental, fet per a la reflexió, ara és opressiu i instintiu. La visió omniscient (divina) s’ha tornat parcial; l’exterioritat, l’objecte contemplat, s’han tornat mirada interior, subjecte pensant. L’atracció és ara repulsió; la visió, tacte.
El claustre ha esdevingut anticlaustre.
Arnau huguet mariné, Vilaplana 1990
De professió, Arquitecte
Malgrat que la seva “difusió artística” fins al moment és nul·la, ha mostrat sempre interès per totes les facetes de la creació, des d’allò més proper al seu “ofici”, és a dir, l’arquitectura i el disseny, fins a camps més allunyats com la fotografia, el vídeo i l’escriptura.
No me toques vientos
Peça multidisciplinar
Basada en una història de fets real. Una història gris d’un amor molt rosa. Diuen que l’amor sempre guanya... És de vegades l’amor tan imponent que et pot ferir i vèncer per sempre. T’atrapa en la foscor més incommensurable, anomenada por. I allà l’ego i l’esglai tenen converses que duraran fins al final dels dies. “Em fa mal constatar com podem arribar a condemnar-nos a nosaltres mateixos quan fem etern un error momentani, ens abracem al dolor i no ens queden mans per prendre ni un poc de felicitat.”
Maria Vera, Tarragona 1983
Creadora escènica
Subjecte a molt poques regles, viu la creació com li ve de gust o com els encàrrecs li demanen. Fa alguns anys que ha trencat amb el format teatral més pur i explora la creativitat i la seva aplicació sense complexos. La seva formació i experiències l’han dut a convertir-se en una artista multifacètica, buscadora de noves fórmules escèniques. Centra el seu treball en la investigació, la formació d’intèrprets, la performance i la creació i posada en escena de textos propis de vessant filosòfica o propers a l’activisme social.
Larenúncia
Exposició col·lectiva
Riudoms, poble d’avellanes i garrofes, poble que amaga fets i misteris i una RENÚNCIA que està relacionada amb la nostra història. Segons la Crònica del Rei Pere el Cerimoniós, l’octubre de 1319 el rei Jaume II d’Aragó, nét de Jaume I el Conqueridor, va celebrar a Riudoms unes Corts molt especials que van resultar determinants per a la successió de la corona. El fet es va produir després de les esponsàlies del fill del rei i hereu de la Corona, Jaume d’Aragó i Anjou amb la nena Eleonor de Castella i Portugal: un matrimoni estratègic per als interessos de la Corona d’Aragó. En contra dels arranjaments del seu pare, el príncep es va negar a acceptar el matrimoni perquè era el seu desig abraçar la religió.
Mar Cerdà, Alba Domingo, Mariona Ferrant, Vicent Matamoros, Francesc Mestre, Verònica Moragas,Agnès Olivé, Lucía Perera.
Secció d'Art del CERAP (Centre d'EStudis Riudomencs Arnau de Palomar)
Il·lustració, disseny, escultura, fotògrafia.
A l’exposició es podran trobar vuit maneres d’afrontar o entendre la renúncia, expressada per cada artista amb la seva tècnica habitual de treball. La renúncia és la que nodreix la inspiració i deixa a cada artista expressar-la des del seu punt de vista, ja que a la vida ens trobem moltes maneres de renunciar.
Del 65 fins avui
Instal·lació pictòrica
"Tendres records d'infantesa, els llargs estius a la masia dels avis banyant-nos a la piscina i prenent la fresca sota dels pins. Des que tinc memòria recordo haver passat els estius a la casa dels meus avis, una masia situada al Camí de la Romiguera just enfront de la pedrera, sol, natura i pols, sobretot molta pols de la muntanya que vela els records del passat i la imatge d'un demà."
L'obra que es presenta assenyala i reflexiona sobre el deteriorament paisatgístic ocasionat, per la pedrera de l'empresa Canteras La Ponderosa, una explotació minera a cel obert activa des de l'any 1965, una qüestió que ha despertat diferents controvèrsies al llarg de 54 anys [...]
A partir d’una representació paisatgística de base abstracta, mitjançant la creació d'una peça bidimensional, es documenten els diferents estadis de l'obra. Un treball traduït en format d'animació pictòrica que reprodueix la modificació estètica del paisatge d'Alcover.
Miquel Falgàs, Reus, 1993
Després de realitzar la formació en Arts aplicades al mur a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona l'any 2015 i rebre el Premi Taronja al millor treball de fi de grau amb el projecte "4.979/3.465" finalitza al 2019 el grau en Belles Arts a la facultat de San Carles de la Universitat Politècnica de València.
Procedent de l'àmbit del graffiti, Falgàs, en la seva obra més recent revisa l'estètica urbana a través d'un treball multidiciplinar.
Guanyador del vint-i-sisè Premi Telax de la Galeria Antoni Pinyol de Reus, ha exposat en diferents espais de la província de Tarragona, Barcelona, Valencia i Madrid, a més d'haver intervingut en l'espai públic en diverses ocasions participant en diferents projectes mitjançant la instal·lació i intervencions pictòriques.