Sessió 13
Esdevenint fecunda profunditat
Acció
Realitzada amb rigor i mètode científic contra una planta (Eriobotrya japonica), amb un temps dilatat i per a un flux de persones no aspectants, sinó passants. Desvinculades.
El seccionament de l'essència vegetal -com ho és d'igualment cruel la vivisecció animal- és, en aquest acte artístic, metàfora de la destrucció sistemàtica a la qual assistim quotidianament a escala global. No només del medi ambient, sinó també de les relacions antropològiques i culturals dins l'espectre de les societats contemporànies, tal com és perpetrada amb prepotència pel poder polític en mans dels interessos econòmics del capital.
En aquest sentit, el gest implementat per l'artista és estètic, ètic i alhora denúncia del temptatiu d'imposició del pensament únic i de la conseqüent aniquilació de la dissidència i de la disconformitat.
Conclou l'acció l'Observatori [R]Existir! Amb el que l'actant para, dempeus dalt d'una escala, tot esperant la fi del flux dels passants. Una presència que, en la inactivitat aparent, té i transmet sentit pel sol fet de ser-hi: qui resisteix, existeix.
ANTON ROCA, Alcover 1960
Mental Permanent Factory
El treball d'aquest artista autodidacte està caracteritzat per una estreta interrelació entre les experiències vitals i artístiques. La seva acció artística neix a partir del pensament i de l'observació i, per transportar el resultat d'aquesta acció reflexiva, se serveix d'un mètode interdisciplinar i transversal als recursos expressius de l'art contemporani: fotografia, escultura, so, accions, ... Que conviuen en l'àmbit de les instal·lacions.
Sense títol, 2006
Instal·lació - Cessió del Museu d'Art Modern de Tarragona
L’obra ens remet a un objecte vinculat a la cambra de bany evocant així un espai d’intimitat, de trobar-se un mateix. El bany com a element purificador mitjançant l’aigua. La identitat, la construcció/evolució d’aquesta, relacionada amb el bany com a metàfora de purificació i canvi constant. La transferència que es produeix entre la persona que es renta utilitzant aquest receptacle i l’objecte. En el moment del bany hi ha una petita part de nosaltres que desapareix, marxa del nostre cos. La banyera és l’objecte on aquesta petita part de nosaltres sobreviu i poc a poc passa a formar part d’ell, humanitzant-lo. El receptacle es va convertint en un ésser a través d’aquelles partícules humanes que deixen anar els seus usuaris. El bany produeix un efecte purificador/transformador en la persona i un efecte de gestació/transformació contínua en l’objecte. Els dos elements (cos i receptacle utilitzat per a la higiene) són testimonis d’un transformar-se constantment conseqüència evident del pas del temps. Aquest continu de successos que afecten a l’objecte/persona no es pot aturar ni ens es permès de tornar enrere. El que resta és el testimoni del pas del temps en l’objecte, la persona i el cos.
ESTER FERRANDO, Reus 1972
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, també va realizar estudis d’escultura a l’Escola Massana.
L'any 2000 va crear la sèrie Vacuïtat (2000) amb la qual obre una línia de treball basada en l'aigua, la llum i el so, amb objectes com banyeres, desaigües, cossis, contenidors, a més dels colors i els sons de l'aigua. Les obres articulen l'abstracció i la quotidianitat amb la presència d'objectes i una estètica minimalista. Ha realitzat un gran nombre d’exposicions individuals i col·lectives.Té obra en diversos museus i col·leccions particulars.
Premi Julio Antonio d'Escultura, Diputació de Tarragona 2014 i Premi d'Art Contemporani Gastronòmic, Cambrils 2016.
1PX DOTTED #000000
Instal·lació
Amb 1PX DOTTED #000000, recupero, part dels dispositius-obra del projecte LoveIndifference, exposats consecutivament, els anys 2007 i 2008 al Centre d'Art Cal Massó, Galeria Antoni Pinyol i Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus i, Nivell 0 de la Fundació Suñol de Barcelona.
Em sembla pertinent fer aquesta relectura i adaptació als espais del Convent, dels dispositius-obra, tot establint un paral·lelisme temporal i anacrònic, de la temàtica escollida per enguany per Loop Barcelona 2019.
La seqüència fílmica és la següent:estaborniment - atordiment - atabalament - avorriment.
AURELI RUIZ, Reus 1959
Artista visual, i comissari independent
Treballa en el camp de les instal·lacions (dibuix, objectes, fotografia, vídeo i escultura efímera). Ha exposat a nombrosos espais i centres d'art públics i privats així com a galeries, tant en l'àmbit local, nacional com a l'estranger. També i, paral·lelament a les exposicions, ha desenvolupat programes i projectes de curadoria non-profit, institucionals i privats. Exerceix puntualment tasques de comunicació i disseny gràfic.
Aquell Instant Etern
La temàtica de les imatges resultants giren entorn els moments on l’obra fou creada per pintors/es, escultors, de grans mestres o d’anònims. Instants màgics i íntims on l’artista experimenta que el temps desapareix, els sentits es dissocien, la modalitat cognitiva canvia a D, restant absorbits (els artistes), creant plàsticament, …robant el paisatge. Moments de lucidesa o d’embriaguesa que l’espectador pot observar com si tingués una màquina del temps a les seves mans i descobrir els misteris o experimentar el moment.
Una quinzena de NanoDiorames i un Orgasmagrama. També incorpora l’obra finalista de la Biennal d’Art del MAMT; un Metaquadre, un nanodiorama en format de quadre clàssic, que juntament amb marcs barrocs desvetlla grans enigmes de la pintura i els pintors
JORDI LLORT FIGUEROLA, Tarragona 1977
Exerceix d’artista plàstic i visual, realitzant diverses tasques creatives relacionades amb el món de l’art. Dissenyador Gràfic i Il·lustrador titulat per lʼEADT, amb experiència en la gestió cultural, els seus projectes acostumen a ser multidisciplinars.
Molt implicat en el teixit associatiu de Tarragona, ha rebut premis en diversos àmbits, i ha estat seleccionat per dur a terme projectes artístico-socials. Actualment desenvolupa tallers a lʼEstudi Creatiu La Padrina.