Sessió 14
Colom
Performance
El convent va ser un antic colomar. El colom simbolitza la llibertat. El colom sempre porta el missatge de la pau. Voletegem com coloms. Alliberem-nos de qualsevol lligam, norma i imposició. Sobrevolem els nostres somnis. Comencem l'any transformant el nostre entorn. Cridem tots llibertat.
Sergio Muro (Zaragoza, 1974)
Creador, gestor cultural y docente.
Candidat a la sotsdirecció artística de l'MNCARS Reina Sofia. Té una dilatada trajectòria com a artista. Li agrada experimentar i fer art en viu. Ha creat espectacles híbrids per a teatres com "La Història de la Performance" -recolzat pel Ministerio de Educación y Cultura-. Ha estat en diverses edicions d'ARCO com a artista plàstic, i en múltiples festivals internacionals com a performer. Actualment està de gira amb l'espectacle "El Artista" amb la seva banda de música, i els hits culturals que va crear amb Lucio Cruces.
La resposta, dibuixos i objectes perduts
Instal·lació
Qui ets? Què vols? On vas?
Dos espais, son els que el convent cedeix. Com dos hemisferis mentals, o dos estadis de la ment. L’objectiu se centra en separar els dos termes: per una banda l’espai psicològic i per l’altre l’espai físic.
Enguany entén com espai físic aquell on passen les coses, que ell interpreta pintant. Seran el vestigi que guiarà l'espectador durant el recorregut que ell ha viscut.
"Axiò vol dir que estaré pintant com un desgraciat durant 6 dies al convent i ho faig perquè és el que em fa sentir viu i és pel que visc hòstia puta"
Entén com espai psicològic aquell on les necessitats vitals el criden, moment on l'hemisferi contrari adopta l’actitud de diari, i és allà on un compendi numèric acabarà teixint la vivència a través dels murs del convent.
"Collons que cada dia apuntaré a les parets els cops que em vull masturbar, els cops que desitjo veure a la meva família, els cops que tinc gana, etc"
ORIOL 8. ENGUANY, Constantí 1994
Artista visual, i comissari independent
Artista dels que uneixen art i vida, la producció del qual es pot definir més pel denominador comú d'una actitud despreocupada, generosa i plàsticament expansiva que per cap disciplina en particular. Aquesta actitud, juntament amb una determinada sensibilitat estètica de l'acolorit i el cru, l'uneix a una constel·lació d'altres artistes contextualment pròxims que en major o menor grau, en el trieni 2015-17, es podien relacionar amb la idea d'una sub- sub- sub-cultura etiquetada #trashpreciosisme. Fins ara, la base d'operacions de n’Enguany ha estat el mas Can Coriol —a Constantí— però gradualment ha anat reafirmant-se en la seva identitat com a nòmada.
Marc O'Callaghan
#enguany #oriolenguany
CÚMUL, 2019
INSTAL·LACIÓ
Cúmul és una projecció del joc infantil, o més ben dit de la pèrdua d'aquest joc mostrada en un recinte explícit. Tracta sobre la reconstrucció d'un objecte, i de l'acte de refer de memòria les andròmines pertinents a un passat infantil. Aquesta idea de refabricar el que és remot em resulta atractiva per resultar ser impossible i ridícula.
Em baso en objectes concrets que han desaparegut del nostre ús quotidià; busquem retrobar-nos amb ells sense finalitat concreta, fent referència a l'acte de sempre tornar a començar i a l'ideal de relíquia, de conservar les empremtes d'alguna manera, creant una espècie de museu sentimental. M'interessa molt el pas d'allò personal a allò col·lectiu. La imatge és completada per aquell que observa. La primera gran mort que experimentem és la de la nostra infància. Aquesta peça és un desig de detenir la mort, creant un acte de nostàlgia des d'una postura distant, pròpia del relat.
TAMARA ABLAMEIKO, Mollet del Vallés 1995
Llicenciada en Belles Arts, aquesta artista es relaciona principalment en l'àmbit del collage però també treballa en el camp de les instal·lacions. La seva metologia preferent és treballar amb aquell residu que apareix en el seu dia a dia, sent també destacable el seu treball amb la taxidèrmia d'animals trobats sense vida. Ha realitzat nombroses exposicions durant aquests últims anys, les més recents a la Galeria H2O de Barcelona i a l'Arts Santa Mònica.
Arquitectures
Vídeo 20'22"
Durant el dos darrers anys he dissenyat compulsivament arquitectures imaginàries. I n'hem fet un documental amb el Gerard Gil per explicar el procés de creació i esdevenir, així, arquitecte.
Durant aquest Nadal he dibuixat 40 nous projectes per projectar-los sobre una paret del Convent. I en veurem el resultat: el paisatge pintat pel temps poblat per les meves noves arquitectures.
Jordi Abelló, Reus 1970.
Observa la realitat com un museu a l'aire lliure i n'extreu el que el fascina. Actualment mira com arquitecte.
Pintor d'art contemporani. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. El 1997 assistí en un taller impartit per l'escultor Juan Muñoz i l'escriptor John Berger al Círculo de Bellas Artes de Madrid que li serví per adonar-se de què era l'art i descobrir-ne el potencial. Ha exposat bàsicament a Catalunya. Ha participat a la Documenta 13 de Kassel.