Sessió 19

ENQUADRATURES I DADÆS
Són dues instal·lacions semipermanents que comparteixen temps i espai, i que malgrat estar concebudes des d'una certa independència, configuren un espai estètic únic, marcant en vermell el camí que uneix el Convent de les Arts i la Vila d'Alcover. L'addició d'informació al món físic (en aquest cas les corbes de nivell) i l'enfoc de la mirada, posant de manifest allò evident, allò senzill, ressonen sens dubte amb la contemporània i confusa cohabitació dels móns virtuals amb el món matriu.

 

ALEIX ANTILLACH I MEDIR CUCURULL

 

medir.wordpress.com

MIRALLS I MIRATGES

A través del espejo nos propone un enigma que radica en la confrontación entre dos realidades que el espejo hace convivir, el espacio de la sala y el espacio desdoblado que se amplía más allá de la obra.
El espectador contempla la obra y a su vez es contemplado, una escena que se desarrolla en otro yo, que habita el mundo desdoblado de la obra y el personaje de la obra misma.
Un juego de paralelismos que confluyen en dos espacios que ocupan un mismo lugar y tiempo.

CRISTINA SALVANS

Males herbes & Bones persones.

 

Performance participativa

 

La memòria de la terra tremola però mai sucumbeix al futur.

Jordina Ros

Traient la pols - Pere Estadella

Metamorfosis: Del polvo nacemos y en polvo nos convertimos.

Música: SANTA SALES

TEMPS GEOLÒGIC

El temps dels humans és un respir. El passat més remot conviu amb nosaltres i ens recorda que som part d’un engranatge inexorable: un dia serem fòssils i altres formes seran els nostres testimonis. Llavors, potser el mar negarà les oliveres.

Cristian Real Cervigón

Voiture morte + disfuncionament sonor intencionat (alias circuit bend) + quadrophonia

ALBERT FERRÉ

"c'est du pipeau", Nous utilisons l'expression afin d'interroger le bien-fondé d'un propos sonnant un peu faux à l'oreille. Face au baratineur et au récit de ses improbables exploits, nous mimons volontiers les mouvements d'un joueur de flûte pour signifier notre soupçon.
amb IKER BILBAO (PROGRAMACIÓ)
Geometria pagana

 

acció – acte sorgit a partir d'una estada immersiva al claustre del Convent

 

Tot moviment, tot material conversa amb el viscut i encarnat. Es crea a partir de la geometrització espacial i espiritual del lloc. Se sonoritza a partir dels propis sons emesos i rebuts, donant altaveu a aquells que més han ressonat amb/des de les nostres corporalitats. Buscàvem el patró del caos i el caos en el patró. La rigidesa de les columnes en contrast a la fluïdesa del vent, els ecos de les cantonades i les profunditats immemorables d'un antic pou. Teixir i fuetejar per construir, transmutar i obrir, el claustre.

Isil Sol Vil x Marina Barsy Janer (Catalunya x Puerto Rico)

IG: @marinaxisil

FB: @marinaxisil

Hierofania

Aquest treball en blanc i negre és el resultat del descobriment i la immersió en un espai que des de petit li cridava a l’artista l’atenció: el convent de les Carmelites Descalces de Tarragona. Durant la seva infantesa, Queralt havia imaginat moltes vegades com seria la vida darrera d’aquells alts murs que separaven el convent de la ciutat. Anys més tard va poder complir aquest somni i les monges van deixar que la càmera d’en Lluc creues les portes del convent i immortalitzes com és la vida en clausura. La mirada poètica de l’artista, a través del joc de llum i ombres i l’humanisme amb què retrata a les religioses, són potser els punts que cal destacar de la selecció exposada.

Lluc Queralt

www.llucqueralt.com

La solitud del professorat

Els professors d’introducció a projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, ajudats per uns quants alumnes comprensius, volen generar un espai intermedi al claustre del Convent de les Arts mitjançant una intervenció on uns tendals de plàstic d’embalar, lleugers i translúcids, se situen darrera dels arcs de la façana sense acabar de definir un límit hermètic entre l’exterior i l’interior. La pandèmia ha obligat a que es generalitzi l’ús de videoconferències per resoldre la comunicació entre professor i alumnes i, quan les circumstàncies ho han permès, el retorn de les classes presencials ha vingut acompanyat de múltiples mesures de prevenció, tot plegat generant una sèrie de filtres que han distorsionat els comportaments i rutines habituals en l’activitat d’un taller d’arquitectura. La instal·lació intenta ser una metàfora d’aquests filtres que han acabat generant una sensació de solitud en el professorat.

Jaume Farreny, Josep M. Toldrà / Gerard Cambra, Laia Martí, Míriam Ortín, Sadibou Sow, Pau Torné

www.etsa.urv.cat/