Sessió 24

LES CAIXES DELS HOMES BONS
Nou caixes per guardar les accions dels homes bons.
Pedra gres d'Osona. (±), 110x080x085.

[...]Aquestes són les caixes dels conceptes morals i en elles podem deixar totes les contradiccions que cremen l’esperit humà. Allò singular i plural, el ser i les seves circumstàncies, són continguts en la complexitat de la proposta: el propòsit de l’Home es perverteix en els Bons mandats. Els daus de la raó roden en el joc de la vida i quedem assenyalats a la casella blanca o negra. És una fatalitat? Podríem variar les circumstàncies i escollir-ne el color, però no sabem, no volem i no podem fer el que és correcte.

[...] L´art és l´expressió d´un instant de veritat poètica, és bo i fa l´home bo, l’omple de gràcia. En general, els artistes estan moguts per l’hedonisme, l’egolatria, però la seva obra queda a la memòria dels altres. Si l’art val per a alguna cosa, si és exemplar, el valor que comporta queda viu en la sensibilitat col·lectiva. Els que se’l van endur a la tomba, les obres antigues, ha tornat a nosaltres per a ser contemplat. Les pintures d'Altamira són ara la veritat del viatge, la prova del camí transitat; amb elles, els ulls arriben al passat i això és admirable i d'agrair.

Rufino Mesa. Badajoz 1948
Escultor, fotògraf, dibuixant, escriptor

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1976); també realitza estudis d’Història de l’Art a la Facultat de Geografia i Història, i cinema i televisió a l’Institut del Teatre de la mateixa ciutat.

Va ser director de l’Escola Taller d’Art de Reus entre els anys 1980 i 1990, i professor d’escultura a la mateixa escola. Va ser professor de fotografia a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.

És el creador de l'espai CEN Comella Escultura Natura; una finca de bosc mediterrani amb més de cent obres distribuïdes en un diáleg permanent amb la natura.

Actualment està jubilat i es dedica a ampliar els arxius fotogràfics de La Comella fent viatges pendents...

www.lacomella.org

IL·LUSTRES AL CONVENT
Fotografia sobre pedra

Il·lustres al Convent és un modest reconeixement a 5 veïns d’Alcover vinculats a la cultura popular, la música, la ciència o  la saviesa atàvica. Aquesta proposta és la síntesi de 4 dies voltant amunt i avall pel nervi principal de la vila, elcarrer del Rec, de l’església Nova a la plaça Rubert.

ÈPIQUES
Fotografia sobre paper

Èpiques és una interpretació subjectiva de l’heroïcitat gestada durant els últims anys, una reflexió crítica cap a la construcció de la imatge dominant i els referents culturals que identifiquem sovint amb la violència –el poder en definitiva– a partir de quelcom a priori tan allunyat com l’autoretrat i el cos nu. És una via d’exploració personal cap a la creació d’una imatgeria pròpia per a l’èpica contemporània versus un imaginari col·lectiu consolidat, una revisió dels vells clàssics icònics.

Gerard Vilardaga. Berga, 1977
Antropòleg i artista

Antropòleg social, professor de la Universitat de Vic dins el Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències i codirector d’Al Ras petit Festival, d’intervencions efímeres a la natura. 

Escric, fotografio, pujo a l’escenari i intento ser un bon pare. 

https://gerardvilardaga.com/

A TEMPS
Acció

A tempo és una expressió italiana que s'utilitza per indicar que cal recuperar el tempo original.

La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables. És un concepte matemàtic molt present en la quotidianeïtat, degut en bona part al seu caràcter intuïtiu i d'ús molt comú.

La notació musical matemàtica moderna té una sintaxi estricta que codifica la informació, molt difícil d'escriure d'una altra manera.
Si el músic expressa des de la improvisació lliure, el tempo té implicacions força diferents; les fluctuacions de tempo poden ser més grans, les figures no mantenen la seva proporcionalitat matemàtica, i el tempo no està regulat pel concepte de 'pulsacions per minut'.

Les matemàtiques dedicades a l'estudi de la incertesa o la creativitat per mitjà de la matemàtica.

Excés de futur. Excés de passat. Ment psicològica o acció present.

Xavi Masjoan. Barcelona, 1966
Músic

Baterista, percussionista, músic de llarga i peculiar trajectòria de ressonàncies siddhàrtiques. Després d'una joventut lligada a l'agitació del panorama jazzístic del Camp, es retira  a un silenci gairebé monacal, pedagògic i convuls. Avui baixa al Convent. A temps?

 

"Estaré tocant la bateria posant la idea en construïr formes rítmiques sense establir patrons formals.

Cada moment té el seu silenci. "

 

COSSOS OSCIL·LANTS
Instal·lació sonora

Cossos que es passegen entre pilars inerts; pilars que pretenen i semblen viure però que només evidencien com els humans i la consciència vibrem en diferents freqüències i harmonitzem l'energia que ens envolta. Tan sols  amb la màgia de les màquines som capaços d'entreveure aquests moviments que no podem visionar però que, d’alguna forma, a vegades, percebem i sentim.

Aquesta instal·lació és interactiva. Apropa’t, toca, experimenta, i gaudeix oscil·lant entre les altres persones que visionen l’obra.

L’art és representació de la vida, per tant, l’art és de tots.

Pol Ros. Cambrils, 1998
Artista multidisciplinar

Inquiet, es mou lleuger entre diferents formes d'art; desde els inicis en el món del cinema fins a l'art experimental, amb la instal·lació aquí present com a mostra. L' àmbit musical és un dels pilars clau de la seva obra ja que també es músic i compositor en diferents agrupacions musicals. 

Actualment experimentador de la cibernètica i art digital.