Sessió 25
IDIÒFONA
Una altra manera de ser a l'espai públic.
IDIÒFONA és una paraula que deriva del masculí idiòfon, que fa referència als instruments que produeixen el so per la vibració de tot el material del qual estan formats sense ús de cordes, membranes o columnes d’aire. En aquesta proposta coincideixen una idea d'artesania escènica del moviment i la manipulació d'objectes, amb la construcció d'una instal·lació sonora en l'espai públic. Una instal·lació construïda juntament amb l'audiència que observa aquest diàleg entre l'home i la matèria.
[...] Una titella/bèstia de trenta tubs de ferro que s'acosta al públic, i amb els seus caminars desplega les seves habilitats per transformar-se i oferir diferents imaginaris.
JOAN CATALÀ. Barcelona 1978
Arts plàstiques, circ, dansa contemporània i teatre de gest
Inquiet i de mirada curiosa sobre les arts plàstiques, i del moviment on el cos i / o els objectes siguin els comunicadors. Entén el fet escènic com un espai de diàleg entre l’humà, l’objecte i l’entorn, on el joc i el treball s’empasten amb les eines, les vivències i les idees.
Des del 2005 ha treballat en diferents teatres i festivals de tot el món amb les companyies Daraomai, Circus Klezmer, Los 2Play i Cia. Mudances-Àngels Margarit. El 2012 comença a desenvolupar la seva visió particular de les arts escèniques pensades per al carrer i els paisatges urbans.
LA CERCA DEL TOT
Instal·lació
Les arts de la contemporaneïtat emmarquen tot un seguit de qüestions que sovint dificulten la seva comprensió al públic general. La cerca del tot és una instal·lació que intenta fer referència a aquest problema comunicatiu, i que, formulant-se a partir de la interacció amb l’espectador, presenta una resposta elaborada a través del joc entre el tot i el res.
398m³
Col·lectiu d’artistes vallenques / @398m3
Va néixer amb motiu del tancament de la Capella de Sant Roc de Valls i amb la voluntat de continuar oferint una programació artística contemporània a la ciutat. Al llarg de la seva curta trajectòria, el col·lectiu ha desenvolupat diverses accions a l’espai públic vallenc i ha convidat a altres artistes a fer-ho, amb l’objectiu de democratitzar l’art contemporani.
EL MERCAT DE LES ARTS
Protoarquitectura efímera
Els primer encàrrec que han rebut els estudiants del 1r curs d’arquitectura de l’Escola de Reus ha sigut projectar i construir una ‘paradeta’ de carrer al barri de Bonavista de Tarragona.
Podia servir per tant per vendre productes com per oferir serveis (decidir quins era part de l’exercici), havia de tenir una mida màxima en planta de 2 m², ser ella mateixa barata (no podien gastar més de 70€ en materials) i permetre un fàcil trasllat: el pes màxim autoritzat era de 15 Kg, i s’havia de poder muntar en una hora. La facilitat de transport i muntatge ens ha servit també per donar el darrer gir a l’exercici: traslladar les ‘paradetes’ a Alcover, convertint així el Convent de les Arts en el Mercat de les Arts.
Escola d'Arquitectura de Reus
Alumnes de 1r curs d'Introducció a Projectes i Dibuix Arquitectònic de l'ETSA-URV.
40 ALTAVEUS QUE SON UN PAISATGE
Concert multifocal
Un paisatge sonor és un conjunt variable de sons que se succeeixen en el temps i l'espai de manera aleatòria i sense aparent coordinació. Els sons es conjuren en la naturalesa per a formar núvols de veus, conjunts corals, textures, ritmes i intensitats que es propaguen, reverberen i interactuen entre ells. Aquesta és una performance sonora que parteix del paisatge sonor per a crear una experiència col·lectiva i immersiva facilitada per 40 altaveus portàtils disposats en l'espai. El sistema d'altaveus combina elements aleatoris, asincrònics i sincrònics creant un paisatge únic i irrepetible a cada concert.
EDU COMELLES. Barcelona, 1966
Artista, Músic i gestor cultural
El seu treball conjumina l'art sonor, la producció musical i el disseny de so en diferents àmbits de la cultura.
La seua obra s'ha pogut gaudir en el Reina Sofia de Madrid, Laboral de Gijón, Museu d'Art Abstracte de Conca, Tabakalera (Donostia), Espai Rambleta, Bombes Gens o el CCCC a València; Etopia (Saragossa), CAAM (Gran Canària) o el CCCB, Caixaforum i Arts Santa Mónica a Barcelona, la seua ciutat natal. Algunes de les seues obres formen part de col·leccions com DKV Artèria i els fons d'Art Contemporani de la Generalitat Valenciana.
Ha actuat, en solitari o al costat de col·laboracions, en festivals com Sónar, Mutek, Lisboa Soa, Eufónic, Música En Segura entre molts altres. La seua trajectòria internacional ha passat per l'Argentina, l'Uruguai, Mèxic, Holanda, Portugal o el Regne Unit, entre altres.
SENSE TÍTOL
Instal·lació escultòrica
M’agrada explorar formes simples, bàsiques; trobo que aquestes es mostren en múltiples fenomens —en una escultura antiga o en un element arquitectònic, en l’anatomia d’un peix o en la textura d’un fruit. Per mantenir el camp obert cap a diferents interpretacions, en funció de l’àmbit al qual cadascú fa referència, la major part de les meves obres són sense títol.
Per això he titulat aquesta exposició Sense títol; en preparar-la no he seguit un tema en especial, les escultures segueixen, ara l'una ara l’altra, les meves línies de recerca, i algunes de les escultures són com esbossos recorrents de formes molt bàsiques i comuns.
Anees Maani. Jordània, 1973
Escultor
Es va iniciar en l'escultura a Rússia a principis dels noranta, quan va "intentar" estudiar arquitectura i el destí es manifestà amb serendipitat declarada; de tornada a Jordània entrà com a aprenent a l'estudi del reconegut escultor Nazih Owais .
El seu treball explora l’evolució de la forma en la naturalesa i en la cultura humana. L’on i el com les formes s’esdevenen; la història del seu creixement i de la seva decadència; els materials utilitzats i els efectes que deriven de l’entorn; quines formes es donen i perquè són exitoses en entorns diferents o en organismes diferents.
"L’evolució de les formes és el que vaig rastrejant arreu del món, per explorar-ho i per gaudir-ne".
