Sessió 26
OCELLS SAPASTRES I SELFTRACKERS
Instal·lació
L’enorme popularització de les xarxes va ser acollida, pels més optimistes, com la transformació cultural que possibilitaria noves formes de democràcia i participació. Ara, però, sabem que el complex d’internet actua d’un altre manera: cerques, compres, recorreguts i ubicacions, likes, alimenten una ingent màquina algorítmica, sempre presta a oferir-nos allò que (pressuposa que) desitgem. Ens ofereix mercaderies i serveis, ens suggereix “amics”, ens reafirma en les nostres creences, opinions i gustos oferint-nos possibilitats a mida a partir del nostre historial de cerques.
El resultat és el que s’ha anomenat filtre bombolla: un encastellament progressiu dels usuaris en les seves pròpies conviccions, atrinxerats en un entorn virtual que els ofereix allò que esperen, que els reclou en l’entotsolament de les seves conviccions i preferències. El filtre bombolla és, per tant, el contrari de la creació de comunitat, de l’acció connectada, de l’articulació de consensos o de la possibilitat d’imaginar un futur compartit.
Es el reialme d’ocells tan sapastres que han oblidat la possibilitat de volar i selfrtackers massa ocupats a compartir a la xarxa tothora dades sobre els seus bioritmes, recorreguts, ingestes calòriques.
Albert Macaya. Reus 1961
Artista i doctor en belles arts.
L’art ha format de la meva vida des de que tinc memòria. Vaig triar la pintura com a medi, i la meva formació universitària va ser en aquest àmbit. Quan creia comptar ja amb un llenguatge propi, la veu insistent d’un Jiminy Cricket estètic que tot artista porta (o hauria de portar) a l’espatlla em va fer dubtar, en un moment donat, del sentit de continuar pintant. He estat temptejant, des d’aleshores, altres medis com l’escultura o la instal·lació. He fet també alguns projectes per a espais públics i he vorejat ocasionalment terrenys com el Land Art o la performance. Val a dir que, malgrat aquestes experiències, el Jiminy Cricket continua amb la seva barbolla. La pedagogia de les arts ocupa un lloc preferent entre les meves preocupacions. A més d’una llarga trajectòria com a docent en l’àmbit universitari, he participat en diversos grups de recerca, màsters i programes de doctorat sobre art, educació i didàctica de les arts visuals. La tasca a la universitat m’ha portat també a fer diverses publicacions en aquest àmbit.
>>>
Com és sabut, el llac on s’emmiralla el narcís contemporani és fet de milers de petits leds de colors.
TRINXAT
Instal·lació / Acció
Dualitat. Emoció versus raó. Una relació indissoluble entre el cor i el cervell. Una confrontació que serà responsable i guia de moltes de les nostres decisions a la vida.
En una societat cada vegada més materialista i individualista, l’emoció es posiciona de forma antagònica a la raó. L’ésser humà cerca un cert equilibri, però acabarà perdent la batalla i resultarà esmicolat irremeiablement per l’esdevenir de la vida. Un antagonisme vital que finalment resultarà estèril.
DIEGO GIL. Vimbodí i Poblet, 1961
Artista Visual
Alterna la producció artística amb la docència.
Des de la metàfora centra l'atenció sobre la persona i la condició humana. Accions, pensaments, sentiments i passions... que ens defineixen i ens mostren, o ens oculten. Obres que responen a la necessària reacció davant una societat que condiciona a l'ésser humà i l'obliga a una resposta, combativa o renuent. L'espectador forma part activa de l'obra. Cors, cervells, sang..., La matèria orgànica com a suport que articula el concepte.
Amb la col·laboració de:
BERTA XIRINACHS. Prat del Llobregat, 1969
Artista plàstica, poetessa i performer
Artista arrelada en la poesia, la cultura popular i amb freqüents incursions a l'escenografia. Des de l'abril de 2004 es dedica professionalment a la pintura en paral·lel a altres tasques culturals i pedagògiques. Des de desembre de 2011 dirigeix l'Associació Laboratori Magnòlia. Realitza accions, exposicions, escenografia teatral i obté diferents premis i beques.
ai AI ai, ja hi ha IA
Instal·lació
Formalment molt senzilla; pràcticament una sala de reflexió. Al soterrani del Convent, en directe i en continu es projecten les imatges que generen, en un dels seus canals, dos dels generadors d’imatges més populars d’aquesta primera explosió, Open AI i Midjourney.
Una avantsala amb cavallets de pintor molt usats i buits serveix per enquadrar el tema de la intel·ligència artificial (que se’ns demana que escrivim amb majúscules, com si fos un nom propi) en el món de les arts visuals, però una estoneta de “contemplació” de seguida ens poliedritza el cervell i ens agombola amb sensacions, idees, preguntes, sorpreses, endevinalles... de com l’imaginari col·lectiu s’esdevé imatgeria col·lectiva. Imatjar a/ante/cabe/con/contra imaginar?
ALEIX ANTILLACH - LEIX, Tarragona 1977
Arquitecte i artista transdisciplinar
La seva experiència creativa abraça des dels grans edificis o el disseny d'espais públics, fins a petites escultures, passant pel videoart, el dibuix o les instal·lacions, versions totes elles d'una mateixa cosa a les que li agrada anomenar peces.
D'ençà del 2017 compagina l'organització del PARLEM CONTEMPORANI? amb saraus diversos: producció pròpia, festivals i projectes en l’àmbit de les Arts aplicades.
LA CEGA ROIJA
Especulació literària i visual
“...lo admirable, y contestaron muchos testigos oculares en el Proceso Juridico de su Vida, es, que muchas veces la vieron , iva por el ayre, para tomar la Sagrada Comunion oyendosele estas palabras: Ay Esposo mio;Ay Esposo mio! Y recibida la Comunion, se quedava en un largo deliquio y rapto...”
Extret de la crònica franciscana del pare Francisco Marca l'any 1764
La peça intentar esbossar una figura femenina que va habitar el Convent de Santa Anna a cavall dels segles XVI i XVII.
Àngela Roig, alcoverenca de naixement i coetània de Santa Teresa de Jesús, encarnà des del context local tot l'imaginari del que suposava ser una mística. Una dona que de molt jove va vestir l'hàbit descobert del Venerable Orde Tercer, destituïda dels sentits, lliurada a dures penitències, dejunis extrems i mortificacions de la carn. La instal·lació pretén recollir un possible relat, teixir una altra ficció d´un vida contemplativa acompanyada de diferents visions narratives.
ESPERANÇA COBO. Tarragona, 1970
Artista
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i tècnica superior d'Arts Plàstiques i Disseny en l'especialitat de Fotografia Artística per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona. Estada a la West England Faculty of Art, Media and Design al Regne Unit.
Treballo en fotografia, instal·lació i vídeo i m´interessa en els meus projectes artístics copsar la identitat calidoscòpica, la imatge com a mirall còncau de la realitat, l'escenografia controlada i anteriorment dibuixada, i les accions i actituds relacionals.
El Convent de Santa Anna es converteix en el receptacle on conflueixen la persecució de la comunió espiritual i la mercantilització del prodigi, la contradicció i el conte i en definitiva l'anhelada recerca de l’èxtasi a través de l'ascetisme.