Sessió 27
ESTÈTICA DE LA INDIFERÈNCIA?
Instal·lació
“Els aspectes visuals de la vida sempre han tingut per a mí més pes que no pas el seu contingut.”
Joseph Brodsky
Aquesta cita la faig meva els dies senars de cada mes, en canvi, els dies parells penso que és el contingut el que té més pes que els aspectes visuals de la vida.
Per això els dies senars em comporto com un iconoclasta de mirada molt sensible que porta fins al paroxisme la seva fe, substituint una imatge darrera una altra com si volgués pintar diferents vides en una i com si encara es pogués crear vida pintant.
I els dies parells els meus ulls també reaccionen de manera iconoclasta i busquen el veritable sentiment dintre de la fredor del concepte.
Navego en mig d’onades de saturació fins a ofegar-me en el mar de l’anestètica; desassossegat per equivocar-me de dia i de comportament m’he refugiat en la indiferència.
En aquest antic convent ara convertit en centre de peregrinació artística he disposat algunes de les restes del naufragi construint un retaule invertit i creant un espai que funciona com una girola perquè l’espectador deambuli amb ella.
ÀNGEL POMEROL, Tarragona, 1961
Escultor
Ha treballat amb escultura, instal·lacions, projectes audiovisuals, net.art i publicacions gràfiques alternatives, i en aquesta instal·lació reflexiona a partir de la mirada, els mitjans pictòrics i la seva vigència.
Llicenciat en Belles Arts per la UB (1997). Graduat en Escultura per l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona (1988). Ha exercit de professor titular d'Educació Plàstica a Secundària i a l’EADT.
HA EXISTIT SEMPRE EL QUE VE DESPRÉS – Víctor Nubla
Instal·lació - Arquitectura Efímera
És una afirmació poderosa que ens fa reflexionar sobre el temps i el coneixement. En la nostra societat, tendim a valorar el que és nou i innovador, però és important recordar que tot el que existeix avui en dia és el resultat de tot el que ha vingut abans. Volem explorar aquesta idea del passat i el present, utilitzant una combinació de materials tradicionals i tecnologia. Creem una experiència sensorial que convida el visitant a connectar-se i interactuar amb un altre visitant, a reflexionar sobre la seva pròpia relació amb el temps i amb el món que l'envolta. A través del so, la llum; elements visuals volem recordar als visitants que el passat és una part valuosa del present i que, sense ell, no estaríem on som avui.
EADR.
Escola d’Art i Disseny de la Diputació de TArragona a Reus
Aquest projecte ha estat realitzat pels alumnes del 2n curs del Cicle d Arquitectura Efímera de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus.
A partir de la idea original d’ AINHOA SALDAÑA, HASNA HADDARI, ALBA CORDERO, LAURA MARIA I ARIADNA RUIZ i tutoritzat pels professors LÍDIA PORCAR I NACHO ÁLVAREZ.
ARQUITEXTURAS
Moviment
Es proposa una encarnació de les arquitectures i de l'energia que contenen els espais. Interrogant les influències de textures i atmosferes sobre un cos sensible en moviment i creant el com el cos reflecteix aquestes qualitats a través del moviment.
Es magnifiquen les qualitats de l'espai i les estructures mitjançant un procés d'encarnació atmosfèrica i meditativa.
ILLAN RIVIÈRE. Caen, França, 1993
Artista polivalent del moviment espiritual
Amb seu a Tarragona, el seu treball abasta performances, coreografies, direcció de moviment, investigació i docència. Com a creador, la seva expressió artística es canalitza a través de múltiples mitjans, per materialitzar imatges poderoses, místiques i poètiques. Tot en un per crear mons que encarnen les idees al voltant de la unitat, la transformació, l'espiritualitat, la impermanència i l'estat meditatiu.
Inspirat per la natura i l'energia en moviment, l’apassiona crear treballs d'alta qualitat que desbloquegin les percepcions humanes i proporcionin un espai immersiu i hipnòtic per transferir i ressonar.
Amb la col·laboració de:
JENNIFER PARROTTO.
DAMIEN CLATOT
CARREGANT EL GLOBUS I LLISCANT LA PIPA
Muntatge i Audició
En aquesta sessió ens porta el seu últim invent, fruit d'una estada al nou món i de la troballa d'un àngel de la guarda, que aprofitarà per explicar-nos. Veurem què passa quan la fusta talla el vent. Escoltarem com la intermitència ens dóna una constància amb la qual omplir l'espai. Un invent que li agrada explicar com a petit exemple d'una condició humana, la de: “no en tenim mai prou”.
JORDI RUBÍ, Torregrossa 1978
Músic, Luthier i Cercador Fefaent
Format inicialment al Taller de Músics de Barcelona, el seu periple vital el porta a viure successivament a Berlin, Nova York i London, des d’on va construint la seva obra intermitent, calidoscòpica i mutant, necessàriament lligada al maridatge dels atzars i la mecànica del tossut.
“Sempre amb el principi de sorprendre'm a mi mateix, em busco reptes que m'obliguin a inventar. Recopilo i materialitzo idees d'on surten objectes sovint relacionats amb la música, on l'estètica i la pràctica juguen a ser amigues. Nous cossos amb idees velles, petites variacions per aconseguir noves dosis de llibertat creativa”.