Sessió 28
PLEGAR UN LLENÇOL
Performance
‘Vivim, per descomptat, respirem, per descomptat, caminem, obrim portes, baixem escales, ens asseiem a la taula per menjar, ens fiquem al llit per dormir. Com? On? Quan? Per què?’
L’infraordinari, George Perec
Aquesta performance parla de l’espai quotidià, de les distàncies que separen a les persones i dels objectes que fan d’intermediaris. Un llençol és molt més que una peça de tela que serveix per tapar-nos al llit. ‘Plegar un llençol’ és una estratègia d’apropament:
Li vaig demanar que pleguéssim un llençol, el que volia era que s’apropés.
MANUEL MORANTA, Tarragona, 1979
Poeta visual
Llicenciat en Dret. Poeta visual, Director creatiu i docent. El meu treball se centra en la conceptualització, l'argumentació i la síntesi. Escric, pinto i represento aforismes en els que la paraula cedeix la meitat del seu pes al dibuix. Aquest llenguatge em serveix per explicar idees universals a partir de coses insignificants.
Treballo amb el cos, la tinta xinesa, l’acrílic, la pedra i la fusta. M'expresso en un estil primitiu que busca la síntesi màxima. Mesclo l'anècdota, l'humor, la performance, el dibuix conceptual, l’objecte trobat i el món dels signes.
JARDÍ ORIGEN
Instal·lació escultòrica
Un mapa de l'ànima, un món màgic inspirat per l'espiritualitat que desprèn l'espai, el vell claustre, nucli del convent. És una maqueta de la psique on al centre es troba la consciència creadora, des d'on neixen alguns personatges simbòlics de la nostra cultura. Tots junts componen un sol cos que s'estén dins la forma quadrada de l'interior del claustre.
Pau Serramià Serrahima. Reus (Tarragona) 1998
Escultor
Després d’estudiar disseny gràfic a l’escola Joso de Barcelona, al 2020 es va iniciar en l’escultura, mitjançant la tècnica de la terracota. A l’experimentar amb l’argila, es va trobar amb tot un món de possibilitats tècniques, que junt amb alguns quadres pintats al oli, li permeten crear un univers propi inspirat en l’art i la cultura popular catalana. Des de llavors segueix experimentant amb altres materials escultòrics, com el ciment armat i el làtex.
Des del 2022 ha realitzat un parell d’exposicions en solitari i alhora ha participat en diverses fires i exposicions col·lectives al Camp de Tarragona, Barcelona, Madrid i Tokyo, premi a millor escultor de la Tokyo Tower Art Fair.
SI TE LLAMO PERRITO...
Dansa-Performance
Com planteges la llibertat dels artistes? Què o qui dirigeix els fils de l'èxit? No badem... Quina és la mà que et dona menjar?
No cal dir gaire més. El pes dels estereotips envaeixen el món cultural, ambdós costats. I el tercer ull, el públic, l'espectador.
La Im.Perfecta.
Col·lectiu de dansa contemporània i experimental / Raquel Rodríguez, Júlia miralles, Paula Sànchez, Raquel Méndez
Col·lectiu que va néixer amb la voluntat d'aportar una mica d'imperfecció al panorama cultural que ens envolta. Comencem la nostra trajectòria a la ciutat de Tarragona a finals de l'any 2015, durant aquests anys, ens hem nodrit de molts ballarins de la província i hem col·laborat amb altres artistes i entitats de Catalunya, la nostra visió escènica no és tancada... Opinem: "més ulls, més veus, més ments... més penses... més gran!"Estem obertes al món, l'escoltem i utilitzem allò que no ens agrada per transformar-ho en moviment.
@laim.perfectadansa
L’OMBRA DEL NÚVOL
Instal·lació
“[...]En uns minuts estic de viatge, al costat d’un bosc sec de sentiment amarg, interioritzant la seva remor que conviu amb el soroll per un costat, de les torxes fumejants. Entro i accepto la impotència. Reconec com és de fortuït el fet, en que les imatges apareixen quan l’experiència és improvitzada. L’entorn i la quietud de quan un es retira al bosc, contribueix d’una manera sosegada, a observar aquelles qualitats emotives del paisatge. Un paisatge pròxim i alhora desconegut, de terra tacada pels hidrocarburs. I retorno als mateixos indrets una vegada i una altra per seguir captant imatges d’un relat que sempre sento incomplet i que a la fi reconec que no vull que s’acabi.”
GERARD BOYER, l’Ametlla de Mar, 1974
Fotògraf
La seva exploració i deambulació com a pràctica fotogràfica, respon al qüestionament entre els límits dels espais intermedis. Treballa per identificar la relació entre el propi territori geogràfic i l'entorn socio-econòmic, així com el paisatge íntim, estretament lligat a la seva vida.
Els seus treballs adquireixen un caràcter contemplatiu i estan profundament connectats amb la seva vivència i memòria personal. Es converteixen en un exercici de posicionament de si mateix, davant de la forma d'observar i la curiositat per veure el món d'una manera més subtil.