L’obra ens endinsa en l’ésser humà que hi ha quan es desfà el mite, en les debilitats, la vulnerabilitat, quan les ferides de guerres i viatges, l’alcohol i els còctels de medicaments n’han fet una ombra. En els últims mesos de la vida d’Ernest Hemingway, ingressat en una clínica psiquiàtrica i sotmès a electroshocks per tallar els seus impulsos suïcides, entaularà amb el seu infermer un diàleg en què es barregen els records reals, com impactes de bala, amb les distorsions oníriques provocades per la seva vida estat mental. L’infermer serà el testimoni privilegiat, alhora que la consciència i l’únic que sembla trencar la soledat final. És a través de l’infermer que la identitat d’Ernest s’”arma i es desarma” com un trencaclosques.

“Hemingway versus HEMINGWAY”, lluny de quedar-se en l’àmbit biogràfic, ens regala el privilegi d’endinsar-nos en el gran conflicte de l’escriptor que ha arribat a dalt de tot de la seva carrera i s’enfronta a l’amenaça de no ser capaç d’escriure ni una sola línia més. El text és fidel al personatge que es representa, mostrant-lo en tota la seva cruesa, tan entranyable de vegades com detestable d’altres, carregat de teatralitat, com va ser la seva vida, aflorant l’humor i la ironia en rebel·lar-se contra la seva realitat d’animal ferit.