L’hivern del ’23. El dissabte al matí. En algun moment de l’Holocè. Al melic del món. En un recòndit indret d’una recòndita galàxia. Es troben uns humans que fan coses amb uns altres que se les miren i entre tots plegats construeixen un moment que modifica unes quantes estructures neuronals. I es parla de memòria, de societat i de no res. I agunes coses vibren i d’altres pesen. I després passa, com tot.